Una entrevista amb Sergi Abadal: El camí d’un investigador cap al lideratge

Reflexionant sobre la teva carrera fins ara, de quins assoliments et sents més orgullós?
Estic especialment orgullós d’haver-me convertit en investigador independent i de poder liderar i coordinar projectes amb èxit, des de la seva concepció i preparació de propostes fins a l’execució. Això va culminar amb una ERC Starting Grant, del qual estic molt satisfet. Igualment, em sento orgullós d’haver pogut crear un equip de recerca considerable format per investigadors excel·lents, tant tècnicament com personalment.

Com han canviat les teves motivacions a mesura que ha avançat la teva carrera?
Sí, per necessitat. Al principi de la meva carrera, em veia forçat a provar moltes coses diferents per adaptar-me als fons disponibles o a les oportunitats de projecte. Ara que tinc més estabilitat, encara intento coses diverses, però puc centrar-me en els temes que realment m’interessen i dir “no” a altres.

Com estableixes els teus objectius professionals?
No crec ser un bon exemple. Sé que vull ser catedràtic algun dia i tenir un gran grup de recerca productiu, però no penso massa en els passos intermedis o els temps necessaris per assolir-ho. Tot i que no és ideal, fins ara m’ha funcionat.

Un cop tens un objectiu, quins passos fas per aconseguir-lo?
Abans de fixar-lo, intento estimar si tindré prou temps per treballar-hi. Un cop decideixo afrontar-lo, no tinc una estratègia general, però em poso fites intermèdies, no només per a mi, sinó també per a les altres persones implicades en els projectes, obligant-me a comprometre’m amb els altres.

Com divides els teus objectius en tasques manejables o fites?
Això passa de manera natural. Si els objectius impliquen altres persones, estableixo reunions regulars com a punts de control. També intento alternar tasques de diferents tipus per evitar l’esgotament: escriure pot ser terapèutic quan estàs cansat de programar, i programar quan estàs cansat de reunions.

Com supervises i ajustes el teu pla d’acció?
No sóc un gran exemple aquí. La meva planificació combina reunions regulars i recordatoris al calendari. Tinc un full de ruta general (sense dates, només objectius) que repasso de tant en tant.

Com has treballat per establir la teva independència com a investigador?

• Liderant col·laboracions amb investigadors fora del meu cercle proper, treballant en temes a la intersecció de les nostres àrees d’expertesa.

• Realitzant estades i visites a altres centres, evitant dependre dels meus antics supervisors.

• Mentoritzant estudiants de grau amb petits projectes de 3-6 mesos, permetent desenvolupar noves línies de recerca i establir independència.

• Escrivint propostes de projecte pròpies basades en idees treballades amb estudiants.

Descriu un projecte que hagis liderat i el resultat.
WiPLASH, un projecte FET-Open sobre comunicacions sense fils entre xips de sistemes informàtics. Va ser el tema del meu doctorat i, durant els primers anys postdoctorals, vaig pensar que podria convertir-se en un gran projecte europeu. La proposta va ser acceptada i el projecte es va executar sense problemes destacables, excepte per la COVID.

Quines estratègies fas servir per augmentar la teva producció investigadora?
Al principi, alternava brainstormings, programació, escriptura i tasques administratives per evitar l’esgotament. Després, la clau va ser comprendre bé què volia explicar i millorar les meves habilitats d’escriptura. Més tard, vaig delegar més, assegurant-me que cada membre del meu equip tingués un producte publicable, fomentant creixement professional i responsabilitat.

Quines habilitats transferibles has adquirit a partir de l’experiència acadèmica?
Tolerància a la frustració, resiliència, habilitats de presentació, empatia i lideratge.

Com valores els avantatges i inconvenients de la carrera acadèmica versus no acadèmica?
Pros: llibertat relativa, accés al talent, impacte social (recerca i formació).
Contres: inestabilitat inicial, salaris, recursos.

Quines competències haurien de desenvolupar més els investigadors?
Captació de fons i lideratge.

Has tingut un mentor durant la teva etapa postdoctoral?
Sí, supervisores i persones conegudes en projectes de recerca. He tingut molta sort amb el seu suport.

Com es podria millorar la mentorització per a investigadors en fases inicials?
Amb ajuda per desenvolupar un pla de carrera, conèixer l’estructura del finançament i millorar habilitats de captació de fons.

Creus que la mobilitat geogràfica o intersectorial és valorada a la universitat?
No directament, almenys a Espanya. La mobilitat geogràfica és més una imposició reglamentària. El meu cas mostra un impacte indirecte: els fons aconseguits gràcies a estades a l’estranger. La mobilitat intersectorial no sembla prou valorada.

Com han influït les habilitats lingüístiques en la teva carrera?
Parlar amb fluïdesa una tercera llengua ha estat clau: ha facilitat col·laboracions, estades de recerca, propostes de projectes i la gestió diària. És fonamental.

Perfil: Sergi Abadal Cavalle – Futur UPC