Recerca i trajectòria científica. Una entrevista al Dr. Zein Kallas Calot

Zein Kallas Calot és investigador R4 en l’àmbit de l’Economia Agrària i el Màrqueting Agroalimentari. La seva tasca se centra en la sostenibilitat, sistemes alimentaris saludables i la comprensió de com prenen decisions els consumidors, agricultors i altres agents dins dels sistemes agroalimentaris. Ha participat en projectes de recerca europeus sota Horizon 2020 i Horizon Europe, assumint responsabilitats com a coordinador de projecte, investigador principal i líder de paquet de treball. Al llarg de la seva trajectòria, ha posat èmfasi en la col·laboració, la reflexió i la utilitat pràctica de la recerca, valorant les contribucions a la societat, el suport a iniciatives locals i la mentorització d’estudiants. Aquesta entrevista aprofundeix en les seves opinions sobre el rendiment en recerca, l’autoavaluació, la definició d’objectius, el lideratge, la mentorització i el paper de la recerca en la resolució de reptes reals en els sistemes alimentaris.

Com avalues el teu rendiment i progrés en recerca?

He intentat centrar-me en temes rellevants —com la sostenibilitat, els sistemes alimentaris saludables i com prenen decisions les persones— perquè crec que la recerca hauria d’ajudar a resoldre problemes reals. Mesuro el progrés menys per números i més pel valor que puc generar, ja sigui contribuint a projectes que uneixen persones, donant suport a iniciatives locals o ajudant estudiants a créixer en les seves carreres.

Quines eines o estratègies utilitzes per a l’autoavaluació en la teva recerca?

També em fixo en el feedback de companys i estudiants, ja que sovint la seva perspectiva revela aspectes a millorar. Una altra eina que utilitzo és la reflexió un cop finalitzat un projecte: què ha funcionat bé, què es podria fer diferent i com es connecta la recerca amb necessitats reals. Finalment, observo si el meu treball s’aplica o es discuteix fora de l’àmbit acadèmic, ja que això indica la seva utilitat. Per a mi, l’autoavaluació tracta menys de mètriques i més de preguntar: “Això està ajudant algú o generant un canvi positiu?”

Quins reptes has afrontat per avaluar objectivament el teu treball i com els has abordat?

Un dels principals reptes és separar l’esforç de la utilitat. Quan dediques molt de temps i energia a un projecte, és fàcil sentir que ha anat bé només pel treball invertit. He après a fer un pas enrere i preguntar-me si els resultats han aconseguit els objectius previstos i si són útils més enllà de l’àmbit acadèmic. Un altre repte és evitar comparacions amb altres, ja que cada trajectòria investigadora és diferent. Per superar-ho, em centro en el meu progrés i en el feedback de companys i actors rellevants més que en rànquings o mètriques. La reflexió i les converses honestes amb col·legues m’han ajudat a mantenir-me objectiu.

Què et va motivar a triar el teu camp de recerca actual?

Em va motivar una combinació de curiositat i propòsit. De petit, vaig veure com l’alimentació i l’agricultura estan profundament connectades amb la vida de les persones, no només com a productes, sinó com a part de la cultura, la salut i la sostenibilitat. Això em va fer voler entendre com es prenen decisions —per agricultors, consumidors i responsables polítics— i com aquestes decisions poden construir un sistema alimentari més just i sostenible. Amb el temps, vaig comprendre que l’economia i el comportament del consumidor són eines poderoses per abordar aquests reptes, així que vaig escollir aquest camp per contribuir combinant ciència i aplicació pràctica. Per a mi, es tracta d’ajudar a crear solucions que funcionin per a les persones i el planeta.

Reflexionant sobre la teva trajectòria fins ara, de quins èxits estàs més orgullós?

Estic més orgullós dels moments en què la meva feina ha marcat una diferència real per a les persones. Coordinar projectes internacionals que reuneixen investigadors, agricultors i consumidors per trobar solucions pràctiques per a la sostenibilitat ha estat molt gratificant. També valoro la mentorització d’estudiants: veure’ls créixer i tenir èxit és un dels majors assoliments. A més, em sento satisfet d’haver ajudat a definir estratègies per a comunitats locals i contribuir a polítiques que afavoreixin sistemes alimentaris justos i sostenibles. Aquests assoliments importen perquè van més enllà de les publicacions i mostren que la recerca pot tenir un efecte positiu en la societat.

Com han canviat les teves motivacions al llarg de la carrera?

Al principi, la motivació era principalment aprendre i demostrar-me com a investigador: publicar, guanyar experiència i construir una base sòlida. Amb el temps, s’ha traslladat cap a crear valor més enllà de l’acadèmia. Ara, em motiva més la col·laboració i veure la recerca aplicada en la vida real, ja sigui a través de polítiques, projectes o suport a comunitats. També trobo molt de sentit en mentoritzar estudiants i donar suport al seu creixement, ja que sembla multiplicar l’efecte del que fem. En resum, el focus ha passat del reconeixement personal a contribuir en solucions rellevants per a la societat.

Com identifiques i fixes objectius professionals per a tu mateix?

Normalment començo pensant en què és més rellevant per a mi i per a les persones amb les que treballo. Pel que fa als objectius de recerca, considero els grans reptes del meu camp —com la sostenibilitat o els sistemes alimentaris saludables— i penso on puc contribuir de manera significativa. Després desglosso aquestes idees en passos més petits i realistes, com completar un projecte, aprendre un nou mètode o establir col·laboracions. El feedback de companys i estudiants m’ajuda a identificar àrees de millora i noves direccions. Procuro mantenir els objectius flexibles, però sempre alineats amb generar valor i donar suport als altres.

Utilitzes algun marc o model específic (p. ex., objectius SMART) per definir els teus objectius? Com t’ha ajudat?

No segueixo sempre un marc estrictament, però sí que aplico la idea darrere dels objectius SMART quan té sentit. Per exemple, en planificar un projecte o un nou curs, intento que els objectius siguin clars, realistes i mesurables per poder seguir el progrés. Això ajuda a mantenir el focus i evitar objectius massa vagues o ambiciosos. Alhora, mantinc certa flexibilitat perquè la recerca sovint genera oportunitats inesperades. Així, combino enfocaments estructurats amb reflexió i feedback per assegurar objectius pràctics i significatius.

Quins factors tens en compte a l’hora de definir objectius a curt i llarg termini?

Els objectius a curt termini es centren en el que es pot assolir en els pròxims mesos, com completar un paquet de treball concret dins d’un projecte. Per exemple, en el projecte LAB4SUPPLY Horizon, un dels objectius a curt termini era dissenyar i implementar activitats de laboratori vivent amb els actors per provar nous models de cadena de subministrament. Pel que fa als objectius a llarg termini, penso en la visió global, com contribuir a sistemes alimentaris més sostenibles i influir en polítiques. Un exemple és la meva participació en el projecte HEALTHYW8, on l’objectiu a llarg termini és desenvolupar estratègies per promoure hàbits saludables i reduir l’obesitat a Europa. Aquests objectius més amplis guien les decisions i asseguren que els passos a curt termini estiguin alineats amb l’efecte real sobre el temps.

Com desglosses els objectius en tasques o fites manejables?

Normalment començo amb l’objectiu global i em pregunto: “Què cal fer primer?” Després el divideixo en passos més petits i seguibles. Per exemple, al projecte HEALTHYW8, l’objectiu general era desenvolupar intervencions personalitzades per a un estil de vida saludable. Per fer-ho manejable, vam definir fites com dissenyar el marc d’avaluació, recollir dades dels tallers i analitzar resultats. Cada fita tenia tasques clares, terminis i responsabilitats assignades. Així, el progrés és tangible i es poden ajustar els plans si cal. Aquest desglossament ajuda a mantenir el focus i redueix l’estrès.

Com supervises i ajustes el pla d’acció per mantenir-te en el camí cap als objectius?

Superviso el pla establint reunions periòdiques i utilitzant eines senzilles com línies de temps o fulls compartits. Per exemple, en el projecte LAB4SUPPLY, fèiem reunions mensuals per revisar el progrés de cada fita i detectar possibles retards. Si alguna cosa no funcionava segons el pla, com un taller ajornat, ajustava el calendari i redistribuïa tasques per mantenir l’objectiu global. També em baso en el feedback de l’equip i col·laboradors, ja que sovint detecten problemes abans que s’ampliïn. La supervisió no és només control, sinó flexibilitat i aprenentatge constant.

Com has treballat per establir la teva independència com a investigador?

He avançat pas a pas. Al principi, vaig aprendre dels investigadors sènior i vaig contribuir a projectes com a membre d’equip. Amb el temps, vaig començar a liderar línies de recerca pròpies i coordinar projectes. Ser investigador principal i líder de paquet de treball en projectes Horizon Europe i H2020 va ser un moment clau, ja que implicava responsabilitat científica i de gestió. També he desenvolupat propostes des de zero i creat col·laboracions internacionals, cosa que m’ha permès definir agendes de recerca pròpies. La mentorització de doctorands i la creació d’espai per a noves idees també ha estat fonamental: la independència inclou liderar i donar suport al creixement dels altres.

Quines estratègies utilitzes per potenciar el teu rendiment en recerca?

Em centro en estratègies que fomenten la col·laboració i la utilitat pràctica més que en la quantitat. Una és treballar en projectes multiactor, on investigadors, agricultors i consumidors co-creen solucions, generant resultats més rics. També inverteixo temps en establir col·laboracions internacionals sòlides, ja que la diversitat de perspectives millora la qualitat de la recerca. Mentorar estudiants i implicar-los en projectes és una altra estratègia que aporta noves idees i reforça el creixement dels participants.

Quines competències creus haver adquirit a l’acadèmia que són transferibles a altres sectors?

He adquirit diverses competències transferibles. La gestió de projectes destaca per coordinar grans projectes europeus amb pressupostos, terminis i equips internacionals. També he desenvolupat habilitats en anàlisi de dades i presa de decisions, aplicant mètodes avançats per entendre comportament i tendències de mercat. La comunicació és clau: informes, presentacions i relació amb stakeholders m’han ensenyat a transmetre idees complexes de manera clara i útil. Finalment, la recerca ha reforçat el pensament crític, la resolució de problemes i l’adaptabilitat, essencials en entorns canviants.

Com valores els avantatges i desavantatges de les carreres acadèmiques i no acadèmiques?

Les dues carreres tenen pros i contres en termes de contribució, estabilitat i creixement personal. L’acadèmia ofereix llibertat per explorar idees, generar coneixement i mentoritzar estudiants, aspectes molt gratificants. Tanmateix, l’efecte pràctic sovint es veu més tard i hi ha incertesa en finançament. Les carreres no acadèmiques, com política o indústria, ofereixen resultats més immediats i estructures clares, però menys flexibilitat per a recerca independent.

Creus que la Universitat dedica suficients recursos a la formació dels postdoctorands (R2)?

En la meva experiència, la universitat ofereix alguns recursos, com cursos de l’ICE i oportunitats de participar en projectes de recerca, però hi ha marge de millora. Molts programes se centren en docència, mentre que els postdoctorands necessiten més suport en lideratge de projectes, redacció de beques i planificació professional.

Has participat en programes de desenvolupament professional i com han influït en la teva carrera?

Crec que els investigadors necessiten formació més enllà de l’expertesa tècnica. La gestió de projectes i el lideratge són essencials, especialment per coordinar equips grans o internacionals. La redacció de beques i captació de finançament també és clau. Les universitats haurien d’oferir formació en comunicació i divulgació, inclòs com presentar recerca a públic no acadèmic i responsables polítics.

Quines qualitats i competències ha de tenir un bon mentor?

Un bon mentor ha de saber escoltar i tenir empatia per comprendre objectius i reptes abans de donar consells. També ha de proporcionar feedback constructiu i clar, ajudant a créixer sense desanimar. Finalment, integritat i confiança són essencials perquè la relació funcioni.

Creus que la mobilitat geogràfica i/o intersectorial és valorada a la universitat?

La mobilitat internacional ha estat fonamental en la meva trajectòria. He participat en col·laboracions i formació en diversos països, cosa que m’ha donat noves perspectives i xarxes sòlides.

Com es pot motivar els investigadors estrangers a integrar-se lingüística i socialment?

Creant un entorn on la integració sigui una oportunitat, no una obligació. Assignar mentors locals ajuda a connectar socialment i entendre matisos culturals.

Quin paper juga la competència cultural en col·laboracions internacionals?

És essencial perquè genera confiança i bona comunicació. Entendre i respectar normes culturals evita malentesos i facilita la cooperació.

Creus que el coneixement de la llengua local hauria de ser requisit per a la promoció acadèmica?

Crec que sí, ja que reforça la integració i millora l’ensenyament i la col·laboració. Comunicar-se en llengua local genera confiança amb estudiants, col·legues i actors externs. Aprendre castellà i català m’ha permès participar completament a la universitat. Requisits així, combinats amb suport institucional, faciliten la connexió amb la comunitat.

Com han influït les habilitats lingüístiques en el teu desenvolupament professional i oportunitats de carrera?

Han tingut un gran impacte. Aprendre castellà i català m’ha permès ensenyar, comunicar-me amb estudiants i participar plenament a la vida universitària. També ha obert portes per liderar col·laboracions i coordinar projectes a la UPC i CREDA, ja que parlar la llengua local facilita el treball en equip i reforça les relacions.

Quins recursos has utilitzat per desenvolupar habilitats lingüístiques per a la comunicació professional?

Principalment cursos universitaris a través de l’ICE i eines en línia per vocabulari i redacció. Però el més efectiu ha estat la integració social: tenir una parella local va accelerar l’aprenentatge i permetre usar la llengua en situacions reals, fent el procés més natural i motivador.

Agraïm molt sincerament al Dr. Zein Kallas haver col·laborat amb el portal Talent Hub i compartir amb nosaltres els seus coneixements. La seva experiència i perspectiva aporten un gran valor a tota la comunitat UPC.