Jezabel Curbelo: Les matemàtiques que impulsen la geofísica

Jezabel Curbelo és catedràtica i investigadora en matemàtiques aplicades a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i té categoria R4 (Researcher Established) dins del marc europeu de carreres investigadores. La seva recerca se centra en l’aplicació de mètodes matemàtics a problemes de geofísica, especialment en la dinàmica de fluids geofísics i l’estudi de fenòmens atmosfèrics. Amb una trajectòria clarament interdisciplinària, combina l’anàlisi matemàtica amb reptes científics d’alt impacte en les ciències de la Terra.

Com valores el teu rendiment i progrés en la recerca?

Valoro el meu rendiment en recerca tenint en compte tant els resultats concrets com l’impacte a llarg termini. D’una banda, faig seguiment de les publicacions, el finançament de la recerca i el progrés i èxit dels estudiants que superviso. D’altra banda, avalúo si el meu treball està avançant qüestions científiques clau en la dinàmica de fluids geofísics, assegurant que la meva recerca sigui rellevant i orientada al futur.

Quines eines o estratègies utilitzes per a l’autoavaluació en la teva recerca?

Regularment faig un pas enrere per assegurar-me que els projectes en curs continuen alineats amb els meus objectius de recerca més amplis. També depenc molt del feedback extern —a través de revisions per parells, presentacions en congressos i col·laboracions—. Aquestes interaccions proporcionen un “control de realitat” important, ajudant-me a avaluar la solidesa dels mètodes i si la recerca avança en la direcció adequada.

Quins reptes has trobat a l’hora d’avaluar objectivament la teva feina i com els has afrontat?

Un dels principals reptes és que el desenvolupament de noves aproximacions teòriques o computacionals sovint requereix molt de temps abans de produir resultats visibles. Per afrontar-ho, em centro en fites intermèdies —com la millora de nous mètodes o l’establiment de col·laboracions— en lloc d’avaluar el progrés només a partir de publicacions finals.

Què et va motivar a escollir el teu camp de recerca actual?

Sempre m’ha agradat la matemàtica. Des del doctorat, he explorat com les eines matemàtiques es poden aplicar a altres disciplines, especialment la geofísica, un camp que cada vegada trobo més fascinant. Les meves estades postdoctorals i col·laboracions amb investigadors de diferents departaments de ciències de la Terra van fer aquesta transició molt natural. Amb el temps, he anat gaudint cada cop més de l’aplicació de les matemàtiques als fluxos geofísics.

Reflexionant sobre la teva trajectòria, de quins assoliments estàs més orgullosa?

Més enllà de les publicacions i les meves contribucions científiques, estic especialment orgullosa de les col·laboracions que he construït entre disciplines i institucions. Aquestes col·laboracions han enriquit la meva feina, m’han permès abordar problemes reals complexos i m’han portat fins on sóc avui.

Com han canviat les teves motivacions al llarg de la teva carrera?

Al llarg de la meva carrera, la meva principal motivació ha estat sempre donar el màxim en cada etapa. Aquest enfocament ha evolucionat naturalment: com a doctoranda, estava centrat en defensar la tesi amb èxit; com a postdoctoranda, en aconseguir una posició estable i la certesa del lloc de treball. L’obtenció d’una beca Ramón y Cajal a la UPC em va proporcionar l’estabilitat necessària per dedicar-me plenament a fer la millor recerca possible. Avui, com a catedràtica, la meva motivació està totalment centrada a avançar les fronteres del meu camp i assegurar que tant la meva recerca com la del meu grup progressin al màxim nivell.

Com identifiques i estableixes els teus objectius professionals?

Identifico i estableixo objectius professionals a partir de les meves prioritats de recerca, els projectes en curs i les aspiracions professionals a llarg termini. Reflexiono sobre allò que tindrà més impacte en l’avenç de la meva recerca i en el suport al meu grup, i estableixo els objectius en conseqüència.

Quins factors tens en compte a l’hora d’establir objectius a curt i llarg termini?

Per als objectius a curt termini, em centro en completar les publicacions en curs i donar suport al treball dels meus estudiants i postdoctorands. Per als objectius a llarg termini, considero la sol·licitud de nou finançament per iniciar futurs projectes i continuar assistint a congressos per establir contactes i generar idees de col·laboració.

Un cop establert un objectiu, quins passos segueixes per assegurar-ne el compliment?

Em centro a prioritzar tasques i dedicar-hi temps de manera constant. Defineixo un calendari clar amb terminis específics i assigno els recursos i el temps necessaris per a cada etapa.

Com monitors i ajustes el teu pla d’acció per mantenir-te en el camí dels teus objectius?

Reviso regularment el meu progrés i ajusto el pla segons sigui necessari, tenint en compte els resultats o possibles imprevistos.

Com has treballat per assolir la teva independència com a investigadora?

Assolir la independència com a investigadora ha estat un procés llarg i complex. Els investigadors joves no sempre tenen oportunitats per obtenir finançament per a les seves pròpies idees, i pot ser difícil atraure estudiants de doctorat o postdoctorat. Per això, és habitual incorporar-se a un grup consolidat. En aquesta etapa, la independència depèn en gran mesura de la llibertat que et donen —de la qual he estat afortunada— i de les oportunitats que pots crear o aconseguir.

Pots descriure un projecte que hagis liderat i el seu resultat?

Vaig liderar un projecte de recerca finançat per una beca Leonardo de la Fundació BBVA. El projecte estudiava la dinàmica atmosfèrica amb un doble objectiu: millorar la predicció d’episodis meteorològics extrems i predir com contaminants com la cendra volcànica o el fum dels incendis forestals es desplacen a escala global. Per fer-ho, vam utilitzar eines de sistemes dinàmics per identificar estructures geomètriques que guien l’evolució dels fluids com l’aire. El projecte va generar nous resultats científics i diverses publicacions, va enfortir col·laboracions i també va ajudar-me a obtenir finançament més gran posteriorment mitjançant un projecte de Consolidación Investigadora.

Quines estratègies utilitzes per millorar la teva producció científica?

Em centro a desenvolupar col·laboracions sòlides, assistir a congressos per intercanviar idees i treballar estretament amb estudiants i col·legues.

Has considerat trajectòries fora de l’àmbit acadèmic?

Durant els anys més incerts de la meva carrera —durant el doctorat i el postdoctorat— vaig considerar dedicar-me a l’ensenyament secundari. De fet, vaig estar a les llistes de substitucions a Madrid i a les Canàries durant diversos anys per si em quedava sense feina. Després de la beca Ramón y Cajal, vaig abandonar aquesta idea i em vaig centrar completament en la meva carrera acadèmica.

Quines competències consideres transferibles a altres sectors?

He desenvolupat fortes capacitats de resolució de problemes, paciència i habilitat per afrontar reptes complexos. També he adquirit experiència en treball en equip, gestió de projectes, comunicació i mentoria, totes elles valuoses en altres sectors.

Com valores els avantatges i inconvenients de la carrera acadèmica?

Les carreres acadèmiques ofereixen llibertat per fer recerca independent, oportunitat de mentorar estudiants i contribuir al coneixement. Tanmateix, sovint comporten inestabilitat laboral, alta competència per finançament i jornades llargues. Les carreres no acadèmiques poden oferir més estabilitat i progressió estructurada, però menys autonomia i menys oportunitats creatives.

Quines competències haurien de reforçar les universitats en la formació de recercadors?

Els investigadors haurien de desenvolupar fortes habilitats de comunicació per a audiències científiques i generals. És essencial aprendre a fer un “elevator pitch” que expliqui de manera clara i atractiva l’impacte de la recerca en pocs minuts.

Has participat en programes de desenvolupament professional?

He participat en programes de formació docent, amb un impacte limitat, ja que considero que la docència s’aprèn principalment amb la pràctica. Ha estat més influent per a la meva carrera l’assistència a congressos i tallers, tant pel coneixement adquirit com pels contactes professionals.

Quines qualitats ha de tenir un bon mentor?

Un bon mentor ha de ser proper i accessible, oferir orientació clara alhora que fomenta la independència, i ajudar a desenvolupar habilitats científiques i professionals. La paciència, la bona comunicació i la capacitat de motivar també són essencials.

Has tingut figures mentores durant la teva etapa postdoctoral?

Sí, he tingut diversos mentors que m’han ajudat molt durant el postdoctorat i més enllà. Destaco Thierry Alboussière, amb qui vaig fer oficialment el postdoctorat; Stephen Wiggins, pel seu suport en cartes de recomanació; i Roberto Mechoso, que em va introduir a la dinàmica atmosfèrica, el camp al qual dedico la major part del meu temps.

Què opines de la mobilitat geogràfica i intersectorial a la universitat?

Crec que es valora menys del que hauria. En moltes universitats espanyoles, la mobilitat sovint no es recompensa i fins i tot pot ser un desavantatge. Sovint es prioritzen candidats coneguts internament, fins i tot si els externs aporten noves perspectives valuoses.

Com pot la universitat facilitar la integració de recercadors internacionals?

Oferint estabilitat i trajectòries clares de carrera; la integració és més natural quan hi ha perspectives a llarg termini al país d’acollida.

Quin paper té la competència cultural en la recerca internacional?

Depèn del camp. En disciplines socials és molt important entendre diferents perspectives culturals; en camps més tècnics, el seu impacte és menor més enllà de possibles barreres de comunicació.

Què opines sobre exigir la llengua local per a la promoció acadèmica?

No crec que hagi de ser un requisit, especialment en un context d’internacionalització. La llengua de la ciència és l’anglès, i els criteris principals haurien de ser l’excel·lència científica i l’impacte de la recerca.

Com han influït les habilitats lingüístiques en la teva carrera?

Treballar en un camp principalment en anglès ha estat un repte addicional. Llegir, escriure i presentar en anglès ha requerit un esforç constant al llarg de la meva carrera.

Quins recursos has utilitzat per millorar la teva comunicació en anglès?

Lectura de literatura científica, redacció i revisió d’articles, participació en congressos, col·laboracions amb col·legues i estades a l’estranger. La pràctica contínua ha estat la manera més efectiva de millorar.

Agraïm sincerament a Jezabel Curbelo la seva valuosa contribució i per compartir generosament la seva experiència i coneixements.